La Tendinitis Calcificant de l’espatlla és un procés patològic que s’origina pel dipòsit d’hidroxiapatita càlcica als tendons. Es produeix casi sempre en el grup de tendons que estabilitzen l’espatlla, l’anomenat manegot dels rotatoris. La causa es desconeguda, podent ser bilateral o afectar a varis tendons a la vegada.

La Tendinitis Calcificant de l’espatlla freqüentment no dona símptomes i, de fet, es pot presentar fins en el 20% dels adults asimptomàtics. No obstant, en el 50% dels pacients que els presenten, aquests dipòsits ocasionen quadres dolorosos aguts o crònics que poden ser molt intensos y molt incapacitants.

El dolor i la limitació funcional solen ser continus, amb episodis d’exacerbació de les molèsties i poden prolongar-se durant mesos o anys. La Tendinitis Calcificant de l’espatlla es sol presentar en persones entre 30 i 60 anys. Donada l’edat en la que es manifesta i els seus símptomes, la seva repercussió en l’activitat laboral és molt important.

El procés de curació espontània de la Tendinitis Calcificant de l’espatlla consisteix en l’obertura de les calcificacions a la bursa subacromial adjacent. Aquesta obertura produeix un dolor i impotència funcional molt intensos, i es segueix de la reabsorció de les calcificacions a la bursa mitjançant un procés dolorós, molt incapacitant i prolongat, que sol durar mesos.

El tractament conservador de la Tendinitis Calcificant (antiinflamatoris, infiltració de corticoides, rehabilitació) sol ser poc eficaç. La desaparició dels símptomes de forma duradora requereix de l’eliminació de les calcificacions, pel que aquest ha de ser l’objectiu final de qualsevol dels possibles tractaments.